Suborn

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

El suborn^[1][2] (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació^[3][4] és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte. En el llenguatge comú s'estén la paraula subornació amb un sentit més ampli, atès que demés del suborn, abasta l'acció de demanar o oferir regal entre particulars per a obtenir que el subornat realitze un acte o omissió il·legítim. Un exemple és el de l'empleat d'una empresa privada que accepta l'obsequi d'un tercer per a inclinar a favor seu una decisió de la seua empresa com pot ésser la concreció d'un contracte. En aquest delicte es considera que el bé tutelat és l'administració pública. La persona que ofereix el do o que accepta la comanda d'ella comet el delicte de subornació passiva. Les legislacions poden o no considerar aquesta conducta com a delicte penal, i si ho fan, el bé protegit seria el dret de propietat. Del punt de vista laboral, l'acceptació o exigència d'una subornació, constitueix una falta laboral greu.

La subornació és simple si el funcionari públic accepta una remuneració per a complir amb un acte a conseqüència de la seua funció o qualificat si rep un obsequi per a obstaculitzar el compliment d'un acte o no portar-lo a terme, ja siga aquest constitutiu o no de delicte. Per exemple, un automobilista pot subornar un oficial de la policia per a no estendre-li un part per excés de velocitat, un ciutadà que realitza tràmits pot subornar un empleat públic per un servei més ràpid, una constructora pot subornar un funcionari per a concedir un contracte, etc.